PASSIU: OBLIGACIONS

En els últims informes del nostre Balanç de Situació hem repassat tots els nostres actius, descobrint que el món económic no ens ho posa fàcil. Hem buscat culpables, els hem agrupat en sectors i per categories, i fins i tot, desprès d'un anàlisi acurat, hem limitat el nostre camp d'acció i les eines que ens permeten duu a terme la nostra producció, quasi com una patètica excusa als pobres resultats dels últims 5000 anys.

Però ara ja ha arribat el moment de repassar el nostre passiu. Sí, sí, perquè a tota balança i juguen dos forçes, i ens queda aquella que tothom tem... les nostres obligacions, les nostres responsabilitats.

És molt més senzill crear culpables, mortals o espirituals, als mals que ens envolten.

Abans d'afrontar la nostra part de culpa en les desgràcies que pateix l'esser humà per la manca d'ànima de la nostra societat, busquem déus totpoderosos que castiguen les nostres males accions, amb resultats dels que jurem no comprendre el per què, i als que finalment, donem resposta amb la frase comodí "els camins del Senyor són insondables...", desant-ho indefinidament al compte "pendent de regularització".

Així, davant la violència a cops implícita o a cops massa explícita que ens envolta dia rera dia, davant de l'oblit dels desamparats, de la soledat dels oblidats, de la intolerància mesquina, i a la vegada, despreocupació preocupant d'aquest món de sords, cegs i muts, decidim amb massa por i massa vergonya, i com si d'un estruç es tractés, amagar el cap a la profunditat de la nostra atrafegada vida.

No, companys socis, de la mateixa manera que som els receptors dels beneficis, també hem de ser els responsables de les nostres pèrdues. Desgraciadament hi ha molt a repassar, analitzar i regularitzar...

Durant els propers informes ens tocarà repassar els deutes adquirits per la nostra empresa. Un a un, amb mirada intensa, ment oberta, i oida atenta, haurem de puntejar els nostres comptes pendents.

El PGC divideix el passiu en tres grups principals: fons propis o patrimoni net, obligacions a llarg termini i obligacions a curt termini.

El primer grup és força interssant com a concepte, ja que és el deute que l'empresa té amb els seus socis, allò que hauria de repatir en cas de dissolució. Dit d'una altra manera, el deute que tenim amb nosaltres mateixos, concepte tant important o més que cap altre de tota la comptabilitat, ja que la raó de l'existència de l'empresa és crear beneficis per tots i cadascú dels seus accionistes.

En segon lloc tenim les obligacions a llarg termini. Per aquest anàlisi tindré (espero i desitjo) l'ajuda inestimable de dos col·laboradors habituals que ajudaran a esclarir ratios i percentatges en els temes tan ecològics-climàtics (això va per tu amic extraterrestre) com en àmbits més abstractes (i això per tu germà sembrador), juntament amb totes les actualitzacions que tingueu a bé analitzar qualsevol dels meus impagables socis.

En tercer i últim lloc puntejarem tota la resta d'obligacions a curt termini, creades directa o indirectament per nosaltres, però que està en la nostra mà analitzar. La prudència, com a norma de valortizació principal en l'àntic PGC, ens recomana liquidar tan aviat com poguem aquests conceptes creditors per no caure en la morositat, situació poc aconsellable en qualsevol negoci que tingui com a meta ser líder al mercat.

Desprès d'aquesta introducció només em resta dir-vos "Benvinguts al Passiu", i no tingueu por d'auditar les nostres irregularitats, ja que per bé o per mal formen també part del balanç de l'empresa que tots estimem.