dimarts, 4 de març del 2008

COMPTABILITAT "CREATIVA"


No sempre és veritat tot allò que es reflexa a la comptabilitat. L’estudi analític de l’empresa només te sentit si introduïm les dades d’una manera fidedigna, com un mirall de la realitat, tan si hi guanyem com si hi perdem.


De la mateixa manera, no podem proposar un pressupost anual el qual serà impossible portar a terme per falta de recursos, infraestructura o capital humà necessari. Prometre és molt senzill, només cal un discurs agradable, que ens faci crear esperances per millorar el nostre balanç de situació o el compte de pèrdues i guanys.


En aquest dies, tan a prop de la votació dels socis per renovar el nou grup directiu de la nostra empresa, sentim moltes dades que farien pensar que, o bé estem vivint la pitjor època de la història contemporània, o bé que estem gairebé arribant a fites de benestar mai vistes abans. La realitat, però, és molt més complexa que tot això. Hi ha coses que s’han fet bé, d’altres malament, i d’altres que encara estan esperant que algú de la direcció es digni a tenir en compte. Mai cap dirigent acceptarà una bona idea de la oposició, ni mai la oposició donarà recolzament a una bona iniciativa de la direcció, no sigui que la gent s'enrecordi que un o altre van fer alguna cosa bé!


La demagògia sembla ser que és la fórmula generalitzada tan d’uns com d’altres: la immigració, la llengua, el terrorisme, són temes que contínuament fan servir per crear la confrontació dins de la Societat.


Permeteu-me que com a sòcia minoritària d’aquesta Societat, però sòcia amb drets al cap i a la fi, us doni el meu parer en diferents temes que últimament desvirtuen els nostres balanços.


Actius: Drets


- La llengua:
L’ús de la llengua pròpia és per mi un dret inviolable. És tan una eina de la qual ens sentim orgullosos d’utilitzar i amortitzar, com un dret que volem i necessitem per poder perpetuar en la nostra existència i en l’ensenyança dels que venen darrera de nosaltres, una cultura mil·lenària que ens fa sentir orgullosos com a catalans.
El fet d’estimar la teva llengua no significa que devaluïs la resta. El respecte a la cultura individual de cada poble és tan necessària com el respecte per a l’individu, en resumides comptes l’home és un animal social.


Desgraciadament, som una Societat petita, i a més a més, sense normes estatuàries pròpies. Això vol dir que la lluita per mantenir viva la nostra manera d’expressar-nos no pot parar.


En la lluita pel poder, alguns pretendents a presidents, intenten transformar el nostre amor a la nostra cultura en un símbol de negació cap a la resta. Fins i tot s’atreveixen a dir burrades tan enormes com que la nostra cultura discrimina la seva. O sigui, que una llengua d’un territori de 7 milions de persones (no tots catalanoparlants) és capaç de discriminar a la tercera llengua més parlada del món. No ho trobeu increïble???!!! I el més terrorífic de tot és que en alguns àmbits de la Societat s’ho creuen.


No fa gaire, en la nostre societat vam patir un règim on els socis vam perdre els drets necessaris per al correcte funcionament de l’empresa. Poc a poc anem recuperant-los, però sembla ser, que alguns accionistes troben a faltar aquells temps, i mitjançant la mentida i la corrupció de les idees volen tornar a ocupar els llocs de poder, sense importa’ls-hi la cultura de la Societat ni la dignitat dels seus individus.