EXISTÈNCIES

Curiosa paraula: "Existències". Al diccionari de l'Encic. Catalana he trobat tres definicions:

1 Pl. El fet d'existir. /Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.

2 Vida.

3 Mercaderies i primeres matèries que una empresa té en magatzem en espera de vendre-les o de fer-les entrar en el procés productiu.

Realment curiós que la mateixa paraula serveixi tant per definir el fet d'existir, vida i matèria primera per iniciar un procés productiu.

Que ens volen dir amb això, que el fet d'existir ja ens dona una vida? Que només pel fet de viure ja tenim la matèria primera per ser totalment productius? Jo no puc estar d'acord.

Trobo que la primera definició és la més encertada. De fet, qui ens assegura que realment existeix tot el que ens envolta? I si només és un somni? I si la nostra ment ens juga una mala passada i crea coses que només volem creure que hi són? Definitivament, això mai no ho podrem verificar el cent per cent, però, il·lusió o realitat, aquí hi som, i la nostra finalitat ha de ser la millora del que tenim i , perquè no, l'usufructe del que ens han deixat temporalment. Si somiem que no sigui un malson, si realment existim, que la nostra petjada sigui per crear i no per esclafar.

En quant a la segona definició, per mi, "vida" és un terme massa important com per encasellar-lo només amb l'existir. I si no, penseu. Una persona malalta, sense possibilitat de raonament, lligada indefinidament a un llit i una màquina de respiració assistida, i "torturat" amb sondes gàstriques o urinàries, sens dubte existeix, però realment viu? Una mare morta de fam, amb un nadó a qui no pot alletar, envoltada de malalties i violència, de tristesa i incomprensió, sens dubte existeix, per això es vida? I no cal anar tant lluny, i sinó, digueu-me, una persona que viu per treballar, per pagar uns deutes per la compra de bens dels quals no en pot gaudir ja que la preocupació d'arribar a final de mes enpalideix l'alegria del seu benefici, potser deambula per l'existència però, és això la vida? I la gent que viu lligada a unes normes morals anquilosades, ràncies, involucionistes, que els transformen en éssers reprimits i repressius, intentant vendre la seva hipocresia amb un somriure als llavis, però amb la mirada trista i els punys apretats, intentant agafar allò que no es pot agafar per enlloc, i si cal, fer-los servir per defensar la seva ignorància; definitivament, això no és vida. Per viure, lògicament s'ha d'existir, per és molt més que arrosegar-se al llarg dels anys que la natura tingui a bé adjudicar-nos.

Segons la tercera definició, el fet d'existir ja ens dona mercaderies i material per començar a produir. Bé, això es com si diguéssim que pel fet de tenir un llapis tothom pot escriure un best-seller, per tenir un pinzell podem fer una obra d'art, o pel fet de tenir un bisturí tothom pot fer una operació a cor obert. L'existència és el punt de partida, però realment el que ens donarà el necessari per ser éssers productius és allò que fem durant la estada a la nostra gran empresa. Haurem d'adquirir nou material, manipular-lo, transformar-lo, i convertir-lo en allò que sigui realment profitós. Cadascú a d'escollir allò que adquireix i que en vol fer.

A la nostra empresa, doncs, hi ha existències suficients per tenir un producció elevada i de qualitat, però observant el meu voltant, he arribat a la trista conclusió que el que falla és el sistema productiu. És una llástima, amics socis, però tenim masses productes inacabats, defectuosos i inútils. Ens hem de posar a treballar en ferm, perquè tot allò que sigui positiu es transformi en uns ingressos que duguin beneficis a repartir entre tots.