INICI EXERCICI 2008

Avui inicio la meva particular visió del món amb els escrits d'aquest bloc, que amics i família m'han instat i encoratjat per tirar endavant.

He estat força estona pensant com titular el meu blog ja que revisant els ja publicats es feia difícil arribar a la seva alçada.

He provat la forma poètica, però davant l'elegància de l'ocell de vidre ho veia tot massa rebuscat. Després la forma esotèrica, però amb el sembrador com a mirall... bé, sobren comentaris, oi? Després he provat amb una forma més existencialista ... però amb una gramàtica extraterrestre crec que ja estem prou servits.

Així doncs, pensa que pensa, buscant inspiració al Google, rellegint-me tots els texts i revistes que em passaven per la mans, he arribat a la conclusió... que no sabia ni per on començar!!!

Tot d'una m'ha sonat el mòbil. Era una amiga que treballa a una gestoria i em trucava perquè li donés la meva opinió sobre la forma de fer un assentament comptable (ah! per cert, per qui no ho sàpiga, sóc comptable) i de sobte s'ha fet la llum!!!

Tots aquests blogs dels que en volia treure la forma són senzillament un reflex de cadascun dels seus creadors, la forma en que s'acosten al dia a dia, jugant amb el format que els és més proper.

Així doncs,

Benvinguts al exercici 2008

Dades corporatives:

Empresa: El món, SA

Raó social: desgraciadament a la nostra empresa hi ha masses raons, i pocs socis a repartir.

Adreça: Tercer planeta del sistema solar (considerant la seva distància amb el Sol).

Data de constitució: (dia desconegut) fa 4.500 milions d'anys.

Nombre de treballadors: 6.640.626.680 a data 05/12/2007. (Un 2% del total es podrien considerar socis capitalistes... ja m'enteneu, oi?

Activitat: Bàsicament, la supervivència i/o millora del ésser humà.

Notes:

Depenent de la sucursal ens que ens trobem es regeix per els codis mercantils implantats des de segles enrere, o sigui:

- Sucursals a Europa: Essencialment agafen el règim cristià com a columna vertebral, en les múltiples versions que han sorgit degut a canvis polítics: catòlics, protestants (evangelistes, anglicans, luterans, ...) , ortodoxes,... També hi ha una part que s'acull al règim d'autònoms, també anomenats ateus, gnòstics, apòstates i altres règims de petita influència (celtes, masons, existencialistes, etc). Últimament i degut a la globalització ens estan arribant influències externes, encara que de moment no hi ha previsió de cap canvi substancial. El règim fiscal es bassa fonamentalment en dos llibres: antic i nou testament, encara que des de la central tributària de Roma poden sortir noves lleis d'obligat compliment aproximadament cada vint anys, i petites modificacions sobre la llei en forma de bules papals.

- Sucursals a Africa: Degut al continu flux d'influències econòmiques, no hi ha una definició uniforme en la llei a que acollir-se. Per aquesta raó es segueix amb els règims de les sucursals d'Europa, Amèrica o de l'Orient mitjà depenent de quin sigui el benefici que es vol treure... Acostumen a ser sucursals deficitàries, tot i tenint un immobilitzat material importantíssim: estudis minuciosos han arribat a la conclusió que la repartició dels beneficis entre els socis capitalistes no deixa gaire marge per la inversió en infraestructures. S'ha de tenir en consideració, però, una futura provisió de fons del 0,7% que s'està estudiant plantejar a la propera reunió de socis.

- Sucursals a Orient Pròxim i Mitjà: Utilitzant un règim, fill de les sucursals europees, però amb diferències realment importants de caràcter legislatiu, en la seva traducció mercantil no es tan diferent com es podria arribar a pensar, pocs socis capitalistes i una majoria de treballadors a sou. En aquest cas però, els treballadors dins del règim d'autònoms són gairebé nuls. Les seves lleis tributàries però acostumen a ser més severes i per conseqüència més temudes.

- Sucursals a Amèrica i Austràlia: Vegis Sucursal a Europa.

- Sucursals a Àsia: Tot i ser un dels règims del l'empresa més immobilistes, en el darrer segle hi ha hagut un canvi de tendència cap a la modernització de les seves infraestructures i una major capitalització dels règims, passant de les cooperatives, que donaven una importància més gran al fons que a la forma, a un acostament perillós al materialisme. Encara és difícil definir com quedarà la llei després de la reforma, tant en legislació com en tributació (de moment qui ho paga son els treballadors de sous per sota dels mínims).

Així doncs, benvinguts al Món, SA, una empresa on tothom hi te cabuda.