Estimats socis,
Perdoneu-me el tenir-vos tants de dies sense informes de la nostra empresa, però és que he estat força ocupada amb temes administratius relacionats amb un informe, que em van deixar de la sucursal de l'Orient, titulat "Un Món sense fi". Es força interessant però després d'un estudi en profunditat he arribat a la conclusió que l'informe Pilars de la terra és irrepetible, oi, ocell de vidre?
Bé, donem una ullada al balanç de situació de la nostra empresa. Comencem doncs pels nostres actius.
Es difícil no pensar, després d'aquestes festes nadalenques, en els valors que encara queden en aquesta empresa com a actiu fixe. D'acord amb el nou pla general de comptabilitat que va entrar en funcionament el 1 de gener de 2008, l'actiu fixe passa a dir-se actiu no corrent (pels no coneixedors del PGC us juro que aquest canvi és real), nom que trobo molt més adequat en els dies en que vivim.
Suposo que seria infantil pensar que realment amb amor (al esser humà, a la terra en que vivim, a la veritat, a la justícia,...), amb responsabilitat, tolerància, perceberància, ... totes les mancances que supuren del Món malalt en que vivim es podrien sol·lucionar. A qui se li por acudir pensar que, des dels sindicats a la patronal, algun grup de persones pogui creure que ens hem d'estimar els uns altres com el gran fundador ens va estimar, que hem de tenir cura de l'empresa inacabada que ell mateix ens va deixar en prèstec (joandetor, he pres nota del teu comentari) i que la pau entre els homes és allò que ens portarà als llocs més alts a dins de la cúpula empresarial. Quines bestieses, oi? Tot i que la promesa a tots aquests actes altruistes sigui el benefici de la inmortalitat, el paradís, la unió amb la gran energia que forma l'univers o la espiritualitat perfecta.
Un dels immobilitzats més preuats segons el meu parer és a dins del subgrup dels intangibles: l'amistat. Preuat tant per la dificultat de trobar-la com de mantenir-la. L'amistat dins de la companyonia, dins de l'amor, aquell valor que ens fa soportar totes les obligacions que ens arriben a la vida sense demanar-les o esperar-les.
Bàsicament, avui dia, la major part dels socis es pensen que mentre el fluxe positiu de caixa i bancs sigui alt, i hi hagi prou targetes VISA, MASTERCARD o AMERICAN EXPRESS amb saldo il·limitat no necessiten res més. No dic que no sigui necessari tenir-ne un tant per cent apropiat que ens doni prou marge de maniobra, però aneu amb compte!!!! Tot aixó no deixa de ser un actiu líquid, i tal com l'aigua, es pot escolar entre els dits, o simplement deixar de brollar... i que ens quedaria? On podriem trobar recolçament si tot allò que volem ho messurem en euros, dollars o iens? Podràs demanar consell a un bitllet de 5 euros quan estiguis preocupat, o explicar les teves alegries o penes a una VISA ELECTRON?
No, tota empresa que es consideri profitosa ha de rodejar-se d'un actiu fixe, d'uns valors que l'acompayin al llarg de tot l'exercici de la seva vida. No cal tenir-ne molt, millor la qualitat que la quantitat, millor donar de baixa el que el temps ha deteriorat, mantenir el que considerem adequat, i si cal, adquirir noves incorporacions, per no envellir-nos abans d'hora.
Como a sòcia minoritària d'aquesta empresa, no em puc queixar, ja que si bé el meu marge de maniobra no és per llançar coets, els meus actius fixes es mantenen en un tant per cent esperançador.
Sí, aquestes festes, rodejada per part dels meus actius intangibles m'he sentit afortunada. I vosaltres?
Bé, us deixo fent ratios del vostre immobilitzat intangible i de la vostra cartera de valors. Qualsevol comentari constructiu per amortitzar aquest immobilitzat serà ben rebut.
1 comentari:
Hola bookskeeper.
Sens cap tipus de dubte el immobilitzat que anomenes amistat és un dels més preuats , perquè de fet a la vida els amics els esculls tu ,no et vénen imposats . Jo tinc la immensa sort de tenir una família molt bona i no haig de cercar per trobar aixoplug quan de vegades passem aquells moments en els que necessitem una espatlla en la que recolzar-nos , però per l'experiència de gent molt propera a mi puc dir que és l'amistat la que ens fa sentir vius al mon , que no parlem a les parets , que algú es preocupa del que fem o no fem , en resum que és un tresor sense preu , potser sense aquest meravellós regal la vida seria una mecànica sense sentit ni valor .Segueix escrivint , mai havia pensat que la comptabilitat pogués comportar poesia . One kiss. El Sembrador .
Publica un comentari a l'entrada