Comença l'any i tots desitgem que les coses millorin per art de màgia. Tots farem esport (ens apuntarem a gimnasos, anirem a fer footing o a fer grans caminades, treure'm la pols a la bici o fins i tot farem un curs de batuka!). Els fumadors deixaran de fumar, els refetons farem dieta, aprendrem idiomes, traurem temps per escriure la nostra obra mestra o per aprendre a tocar un instrument, visitarem més museus, quedarem més amb els nostres amics, dedicarem més temps a la nostra família, buscarem una feina que ens ompli ,...es clar, es clar, i els lleons seuran al costat dels anyells, el cel i el mar s'uniran, i l'amor omplenarà la terra sota la màgica protecció d'un Déu benèvol que ens portarà la vida eterna!!!
Tiririt!Tiririt!!!Tiririt!!!!!! Desperteu!!! Estem realment a la mateixa empresa? Això és el Món SA, l'empresa que ens fa aixecar cada matí per anar a treballar per tenir un bon resultat a final d'any. No dic que tot sigui negatiu, però realment veient els últims balanços... bé, queda molta feina per fer, així que conformeu-vos amb omplenar bé les piles d'energia perquè per endavant queda un fabulós any que comptabilitzar.
Si una cosa ens ensenya la comptabilitat és que el primer assentament (el d'apertura) no és més que la recopilació de tot el que hi havia el últim dia de l'any anterior: el bo i el dolent.
No podem pretendre en un sol dia solucionar tot el que no va bé, ja que segurament l'únic que guanyarem és no poder fruir del que realment sí que tenim de bo. Una vegada vaig llegir que la humanitat es perd les petites alegries de la vida tot esperant la felicitat, quina gran veritat! Però això no ens ha de deixar caure tampoc en la resignació o en la comoditat relativa del "més val mal conegut". Perquè, si bé el primer assentament és un resum, el segon és el primer pas cap a la millora. Tota empresa es crea per tenir beneficis, i com a empresa més gran que existeix hem de treballar junts perquè la llista de propòsits que fem l'any que bé sigui més curta.
A favor nostre tenim immobilitzat intangible: com la voluntat de canviar, l'amor per que sigui un canvi cap a bé, i el desig de superació innata en l'ésser humà per portar els nostres canvis a bon port. Com a immobilitzat material tenim tot un món per tenir cura, millorar-lo i amortitzar-lo. Existències a les nostres mans i la nostra intel·ligència per fer menys feixuc el camí, realitzable per aconseguir tota l'ajuda necessària i disponible en el nostre esperit com a individus lliures. No hem d'oblidar, però, que a l'altre cantó de la balança tenim deutes que pagar i tributs que oferir. Res no és gratuït a aquesta vida. Per arribar a aquest bon port haurem de pagar amb la salut, la tristor, amb moments de soledat i incomprensió; amb la pèrdua dels que estimem, amb la preocupació pels nous que arriben, amb il·lusions perdudes i somnis trencats...
El més importat, però, és que al final de la nostre vida útil el nostre balanç de pèrdues i guanys sigui positiu, deixant si és possible un Món millor per aquells que hauran de seguir amb les regnes de la empresa que el Gran Soci Fundador ens va deixar en herència.
10 comentaris:
1.- El cel i el mar es toquen. Només cal anar a la platja i mirar a l'horitzó per comprovar-ho.
2.- La terra no és una herència. És un préstec que cal retornar als nostres descendents.
Per la resta vas bé, molt bé.
Trobo que seria convenient que tant tu com en Joandetor traieu aquestes lletres que s'han de copiar quan se us ha de fer algun comentari (de fet, no serveixen per a res i són una murga)
Per fer-ho, feu "inici de sessió", aneu a "configuració" cliqueu al quadret que diu "comentaris" i ben avall de la pàgina trobareu una opció que diu "Voleu mostrar la verificació de paraules per als comentaris?" Aquí heu de seleccionar "NO" Aneu més avall i cliqueu "desar preferències"
Saps què? Jo de tu quan tinguis una bona pila d'aquests escrits els publicaria. Encara faràs la primera pela. Noia, la musa de la inspiració està d'ocupa al teu cap. Aprofita-la bé que ves a saber quan li dona per canviar de llogater.....
Nyusne, ara et toca a tu!!!!!!!
La blogosfera catalana t'espera!!!
El cel i el mar es toquen però com algú diria " están juntos pero no revueltos" . Cert és que el més gran desig que hom pot desitjar és el de que l'harmonia penetri profundament en la nostra evolució . Et diré que jo des del mon simbòlic associo l'aigua ( el mar) amb els sentiments i les emocions i l'aire ( el cel ) amb la ment , així doncs podràs entendre'm quan dic " juntos pero no revueltos" perquè aquests dos son constantment en batalla . Qui sap algun dia firmaran les paus i al final ens lliurarem de tantes coses que no ens deixen ser feliços. Estic d'acord amb això que diu en Joande tor en que la terra no és una herència , però jo no penso que sigui un préstec , penso que és un espai hologràfic en el que creiem que vivim , i en el que manifestem la nostra natura , així doncs lluny de pensar que l'home va cap ala evolució penso que l'homa va cap a l'enfrontament dels extrems . com cada vegada .Espero que aquest meravellós somni al que aspires esdevingui i tots el poguem veure , abans penso ( i tu ja saps el que penso) , hem de ser lliures i fins que no desterrem de nosaltres les patètiques i macarròniques lacres de les morals esdevingudes per les religions oficials i el seu fanatisme obtús i ignorant només podrem somiar en un mon imaginari en el que les persones estan lliures de rucades tan grolleres com la paraula ( només apta pels pobres d'esperit) pecat. ânim escriptora , el Ken Follet a compració teu escriu ekls folletos del Maletín de la Señorita Pepis . A ver si la Nyusne s'anima a escriure . M'alegra que al menys llegeixi els blogs.
AVINU MALKEINUlluiset
El cel i el mar es toquen però com algú diria " están juntos pero no revueltos" . Cert és que el més gran desig que hom pot desitjar és el de que l'harmonia penetri profundament en la nostra evolució . Et diré que jo des del mon simbòlic associo l'aigua ( el mar) amb els sentiments i les emocions i l'aire ( el cel ) amb la ment , així doncs podràs entendre'm quan dic " juntos pero no revueltos" perquè aquests dos son constantment en batalla . Qui sap algun dia firmaran les paus i al final ens lliurarem de tantes coses que no ens deixen ser feliços. Estic d'acord amb això que diu en Joande tor en que la terra no és una herència , però jo no penso que sigui un préstec , penso que és un espai hologràfic en el que creiem que vivim , i en el que manifestem la nostra natura , així doncs lluny de pensar que l'home va cap ala evolució penso que l'homa va cap a l'enfrontament dels extrems . com cada vegada .Espero que aquest meravellós somni al que aspires esdevingui i tots el poguem veure , abans penso ( i tu ja saps el que penso) , hem de ser lliures i fins que no desterrem de nosaltres les patètiques i macarròniques lacres de les morals esdevingudes per les religions oficials i el seu fanatisme obtús i ignorant només podrem somiar en un mon imaginari en el que les persones estan lliures de rucades tan grolleres com la paraula ( només apta pels pobres d'esperit) pecat. ânim escriptora , el Ken Follet a compració teu escriu ekls folletos del Maletín de la Señorita Pepis . A ver si la Nyusne s'anima a escriure . M'alegra que al menys llegeixi els blogs.
AVINU MALKEINU
El cel i el mar es toquen però com algú diria " están juntos pero no revueltos" . Cert és que el més gran desig que hom pot desitjar és el de que l'harmonia penetri profundament en la nostra evolució . Et diré que jo des del mon simbòlic associo l'aigua ( el mar) amb els sentiments i les emocions i l'aire ( el cel ) amb la ment , així doncs podràs entendre'm quan dic " juntos pero no revueltos" perquè aquests dos son constantment en batalla . Qui sap algun dia firmaran les paus i al final ens lliurarem de tantes coses que no ens deixen ser feliços. Estic d'acord amb això que diu en Joande tor en que la terra no és una herència , però jo no penso que sigui un préstec , penso que és un espai hologràfic en el que creiem que vivim , i en el que manifestem la nostra natura , així doncs lluny de pensar que l'home va cap ala evolució penso que l'homa va cap a l'enfrontament dels extrems . com cada vegada .Espero que aquest meravellós somni al que aspires esdevingui i tots el poguem veure , abans penso ( i tu ja saps el que penso) , hem de ser lliures i fins que no desterrem de nosaltres les patètiques i macarròniques lacres de les morals esdevingudes per les religions oficials i el seu fanatisme obtús i ignorant només podrem somiar en un mon imaginari en el que les persones estan lliures de rucades tan grolleres com la paraula ( només apta pels pobres d'esperit) pecat. ânim escriptora , el Ken Follet a compració teu escriu ekls folletos del Maletín de la Señorita Pepis . A ver si la Nyusne s'anima a escriure . M'alegra que al menys llegeixi els blogs.
AVINU MALKEINU
El cel i el mar es toquen però com algú diria " están juntos pero no revueltos" . Cert és que el més gran desig que hom pot desitjar és el de que l'harmonia penetri profundament en la nostra evolució . Et diré que jo des del mon simbòlic associo l'aigua ( el mar) amb els sentiments i les emocions i l'aire ( el cel ) amb la ment , així doncs podràs entendre'm quan dic " juntos pero no revueltos" perquè aquests dos son constantment en batalla . Qui sap algun dia firmaran les paus i al final ens lliurarem de tantes coses que no ens deixen ser feliços. Estic d'acord amb això que diu en Joande tor en que la terra no és una herència , però jo no penso que sigui un préstec , penso que és un espai hologràfic en el que creiem que vivim , i en el que manifestem la nostra natura , així doncs lluny de pensar que l'home va cap ala evolució penso que l'homa va cap a l'enfrontament dels extrems . com cada vegada .Espero que aquest meravellós somni al que aspires esdevingui i tots el poguem veure , abans penso ( i tu ja saps el que penso) , hem de ser lliures i fins que no desterrem de nosaltres les patètiques i macarròniques lacres de les morals esdevingudes per les religions oficials i el seu fanatisme obtús i ignorant només podrem somiar en un mon imaginari en el que les persones estan lliures de rucades tan grolleres com la paraula ( només apta pels pobres d'esperit) pecat. ânim escriptora , el Ken Follet a compració teu escriu ekls folletos del Maletín de la Señorita Pepis . A ver si la Nyusne s'anima a escriure . M'alegra que al menys llegeixi els blogs.
AVINU MALKEINU
Carai!, sembla que la festa s'ha traslladat aquí. Potser te el morbo de que sembla que estiguis a l'oficina.
Fins hi tot el sembrador, tant gandul ell, s'anima a escriure.
Peró la terra, amic meu, és préstec que cal retornar al nostres descendents una vegada n'hagem gaudit. I en quan al teu "matrix", en la majoria de casos només existeix dins del cervell de cadascú i la més gran de les presons son sempre les nostres pròpies limitacions.
De totes maneres ets un artista, no se ven be de que, però ets un crac.
;-)
És que si no et tiro alguna floreta despres em renyen.
Bé. Aquí ens tots a l'expectativa per veure quan surt el proper balanç. No facis com el Sembrador, tu ara.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada